Reflexions sobre l’aplicació de la instrucció catalana que regula l’accés a l’assistència sanitària

Hem rebut un correu d’una Assemblea Atenció Primària i diu el següent:

REFLEXIONS SOBRE L’APLICACIÓ PRÀCTICA DE LA NOVA INSTRUCCIÓ

 Certeses

 1. Part de la població es quedarà sense cobertura

Passa molt més del que ens creiem, i ja passava abans de la normativa. La població que queda sense cobertura és:

• Persones sense document d’identitat de cap tipus (NIE, passaport, etc)

Són pocs en nombre però presenten alts nivells d’exclusió. Per a aquestes persones és gairebé impossible aconseguir targeta sanitària i accedir a moltes altres prestacions.

• Persones sense possibilitat real d’empadronar-se. Aquest col·lectiu és molt més freqüent del que pensem ja que la possibilitat d’empadronar-se sense domicili a Barcelona, contràriament al que se’ns assegura, és difícil d’aconseguir des de fa un temps. S’empadrona sense domicili a les persones “sense sostre” però no a les persones amb domicili que no poden justificar aquesta situació, que són moltes.

 2. És molt important estar en contactes amb els Serveis Socials de zona

Són ells els que poden donar informació clara del que ocorre als barris i a més detectaran part de les persones que quedin sense accés a l’assistència.

 3. Denegació del dret a visita urgent

Segons la nova normativa es garanteix el dret a rebre assistència, no així que aquesta sigui gratuïta. En qualsevol cas la no possibilitat d’abonar les factures no hauria de comportar que no es garanteixi l’atenció, tal com han explicat els responsables del CatSalut en algunes sessions informatives. Si el pacient manifesta que no té recursos per fer front al cost de l’assistència i considera que se l’ha de visitar, se l’ha de visitar.

 S’estan detectant molts casos de persones a les quals es facturen les visites urgents tant en alguns EAPs com a nivell hospitalari. Normalment a nivell hospitalari es realitza la visita i posteriorment es lliura una factura. Si el pacient no té recursos queda eximit de pagar-la. En alguns hospitals la factura s’anul·la automàticament. En uns altres es sol·licita que l’assistent social faci un paper que certifiqui la falta de recursos per poder aconseguir que la factura no es faci efectiva. D’aquesta manera es garanteix que tothom sigui visitat.

 En el cas d’alguns EAPS en els quals la factura es realitza per endavant, sembla ser que si el pacient no la pot pagar no se l’atén i se’l deriva a un centre d’urgències hospitalari o CUAP. Això implica la possibilitat de deixar al pacient en una situació de desatenció a nivell d’urgències d’atenció primària el que podria tenir conseqüències per a la seva salut i per la de la resta de la població.

 4. S’ha generat una situació d’alta complexitat a l’hora de de sol·licitar una nova TIS que afavoreix els errors

Encara que aparentment segons els protocols és senzill sol·licitar una nova TIS, a l’hora de la pràctica la nova normativa obre tantes possibilitats diferents que provoca que els errors siguin freqüents. Algunes de les situacions que ens hem trobats són:

 • Adjudicació automàtica de TIS de primer nivell en persones amb dret a TIS segon nivell. Aquesta situació ocorre en:

◦ Persones que s’han empadronat recentment a Barcelona venint d’altres llocs de Catalunya. El sistema informàtic detecta que és un alta nova i adjudica directament la TIS primer nivell.

• Gent que no ha renovat el padró. És important recordar que el padró cal renovar-ho cada dos anys perquè segueixi sent vàlid. Les persones que no ho facin passarien a constar com a nouvinguts fins a la renovació.

 • Diferències en les dades i les categoria assignades entre ECAP/RCA

 5. Errors a causa del sistema informàtic:

 • Dret a receptes:

Haureu comprovat que el ECAP no permet fer recepta electrònica a les persones que se’ls assigna la TIS de primer nivell encara que segons la normativa sí  que haurien de tenir aquest dret. Aquest problema pot solucionar-se imprimint receptes verdes que en principi serien vàlides a les farmàcies.

En el cas de les visites urgents, independentment del tipus de cobertura, la nova normativa també garanteix el dret a receptes urgents en funció de la gravetat del cas. L’ECAP tampoc deixa fer recepta electrònica però si s’imprimeix la recepta en verd es genera un CIP que comença per 9URG i que és vàlid en les farmàcies. Això també ocorre en el cas de CIP provisional automàticament en imprimir les receptes.

 6. Per la TIS de primer nivell: les proves sol·licitades des de primària, encara que siguin de realització hospitalària, entren. També entren les visites ginecològiques (ASSIR i RAU).

 7. Les proves que podem demanar en el cas de visites urgents en persones que no tenen accés a TIS són les que entren al catàleg de primària. Poden haver-hi problemes informàtics en el registre dels resultats. Un exemple: pacient d’atenció urgent que se li demana una RX. Se li pot demanar (és catàleg de primària) però perquè els radiòlegs pengin els resultats ha de tenir CIP definitiu (cosa de la qual manca un pacient sense cobertura en atenció urgent). Normalment per esmenar aquesta situació des dels serveis de radiologia s’envia una còpia per valisa.

 8. El comitè d’avaluació per al pas a especialitzada de casos puntuals de moment no existeix a pesar que ja s’estan atorgant TIS de primer nivell.

 Inquietuds:

 • Quina és la situació a nivell hospitalari? Què es va a fer amb els pacients que estaven en seguiment per l’especialitzada i perdin la cobertura? Es van a retornar a primària?

• Des de la Direcció quines mesures s’adoptaran per garantir que la normativa es compleixi de manera correcta i com es s’intentarà minimitzar els errors que propicia?

• Què passarà amb la facturació de les visites en urgències?

 Encara que per a nosaltres les dues preguntes més importants serien:

 Com garantim l’atenció sanitària a la gent que queda en descoberta?

 Com minimitzem i solucionem els errors que genera la nova normativa en els nostres propis centres?

 PROPOSTES

 1. Realitzar formació interna en els EAPs per minimitzar els errors a l’hora d’aplicar la nova normativa

 2. Contacte amb serveis socials per detectar casos greus que quedin fora del circuit i mirar de reconduir-los.

 3. Consultar amb la Direcció tots els dubtes sorgits i sol·licitar que s’arreglin els errors generats.

 4. Implantar els mecanismes necessaris per garantir que ningú quedi sense dret a assistència urgent en els nostres centres independentment que pugui pagar-la o no.

 5. Realitzar un seguiment actiu del que ocorri en els nostres centres, solucionar, recopilar i reportar casos de gent que s’ha vist privada d’atenció malgrat tenir dret.

 6. Recollir i denunciar casos de gent que ha sofert les conseqüències de no tenir dret a l’assistència sanitària i establir mecanismes per aconseguir que aquests casos no ocorrin en els nostres centres. Això es pot realitzar a la pàgina de la Plataforma per una Sanitat Universal a Catalunya recentment formada i que compta amb un Observatori de l’aplicació de la instrucció catalana a la pàgina: sanitatxtothom.blogspot.com.es

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Pel dret a la salut

Plataforma ciutadana

Punts de Vista

Blog d'àngelsmcastells, dona, d'esquerres, economista i moltes coses més...

Dempeus per la salut pública

en defensa del Sistema Nacional de Salut amb tot el seu caràcter assolit: públic, universal, de qualitat, integral, solidari i d' equitat garantida.

%d bloggers like this: