I. La multa vulnera l’esperit de les ordenances municipals

(Vegeu l’artícle anterior: “Multats per ocupar la via pública”. I en aquest els paràgrafs de color vermell que entenem són contradictoris amb la sanció).

Ordenança sobre l’ús de les vies i els espais públics de Barcelona

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

  L’objectiu primer d’aquesta Ordenança és el de refondre les Ordenances harmonitzant els seus continguts i simplificant les actuals regulacions que, d’altra banda, responen a èpoques ben diferents.

 Un segon objectiu d’aquesta Ordenança és el d’adaptar la regulació de la via pública a l’ordenament jurídic vigent en aquests moments, ja que la legislació que incideix ha variat substancialment en els darrers anys.

 Així mateix, es fa un esforç per tal d’utilitzar una redacció i un llenguatge entenedor i abastable pel comú dels ciutadans, ja que una de les condicions més rellevants de les normes jurídiques a l’estat de dret és la seva comprensió per part dels seus destinataris, més si es tracta d’una norma que regula aspectes tan quotidians i elementals com ara el capteniment dels veïns a la via pública.

 La regulació de la convivència al carrer no es pot fer de forma rígida i predeterminada, llevat alguns temes en els que es cal ésser contundent, com és el cas de la neteja. Les activitats ciutadanes susceptibles d’incidir en la via pública són summament variades i sovint imprevisibles. D’altra banda, la capacitat de la via pública per admetre activitats i usos és limitada. La dificultat per definir exactament i detalladament el que és permès i el que és prohibit deriva no només de l’heterogeneïtat de les activitats que s’exerceixen als espais públics, sinó també de la variabilitat històrica del que és acceptable o convenient, de la ràpida evolució dels costums i de la dificultat de preveure els interessos públics i privats que cal harmonitzar en cada cas, o del fet que els espais públics han de ser administrats en ocasions com un bé escàs atesa la demanda d’activitats i usos que es planteja. Totes aquestes circumstàncies fan poc recomanable la regulació casuística i detallada.

 Per això es proposa una regulació flexible, basada en clàusules generals, que sigui capaç d’adaptar-se a circumstàncies variades. En aquest sentit l’Ordenança defineix regles bàsiques de comportament, remetent al gestor i a qui aplica materialment l’Ordenança la concreció exacta del seu abast. S’entén que és preferible aquest tipus de norma que no pas una norma que defineixi amb tot detall què es pot fer i què no, ja que aquesta seria una norma encarcarada, incapaç d’adaptar-se a situacions particulars i que inevitablement esdevindria desfasada l’endemà de la seva aprovació.

 Això no significa en absolut cap pèrdua de garanties pels ciutadans, ja que aquestes garanties queden formulades també en clàusules de caràcter general. Ans el contrari, el que sol produir més injustícies és l’aplicació d’una norma excessivament casuística a una situació no prevista; és a dir, l’aplicació de normes que no són capaces d’adaptar-se a un entorn social sempre canviant.

 Pel que fa al contingut substantiu de l’Ordenança, cal remarcar que la regulació de les actitivats que es desplegaren als carrers i als espais públics es fa tot protegint i posant l’accent en la llibertat dels ciutadans. Als espais públics es manifesta de forma molt singular la vessant social de les persones i la seva llibertat. Bona part dels drets i llibertats fonamentals, tan individuals com col·lectius, es desplegaren precisament al carrer i això és particularment cert a les cultures mediterrànies. En aquest sentit, aquesta Ordenança reflecteix l’esperit tolerant que sempre ha estat una característica de Barcelona. Per tant, es defuig de restriccions gratuïtes o de limitacions basades en prejudicis morals que han estat tradicionals en les Ordenances Municipals d’aquest país.

 A Barcelona conviuen diverses cultures i sensibilitats socials. Totes elles es manifesten al carrer d’una o altra forma i totes elles mereixen protecció. Ara bé, hi ha un límit essencial a la llibertat dels ciutadans que és el respecte als altres. En aquest sentit, aquesta Ordenança està pensada per afavorir la llibertat individual però, alhora, per garantir el respecte per cadascun. Així doncs, aquests dos principis, llibertat i respecte, són formulats de manera conjunta i constitueixen la clau de volta d’aquesta proposta d’Ordenança (articles 2.1, 2.2, 8.2, 9.2 i essencialment, l’article 10).

 Per tant, l’Ordenança introdueix les menors restriccions possibles, només aquelles que són indispensables per garantir el respecte a les persones i la compatibilitat dels interessos públics que incideixen a la via pública. 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Pel dret a la salut

Plataforma ciutadana

Punts de Vista

Blog d'àngelsmcastells, dona, d'esquerres, economista i moltes coses més...

Dempeus per la salut pública

en defensa del Sistema Nacional de Salut amb tot el seu caràcter assolit: públic, universal, de qualitat, integral, solidari i d' equitat garantida.

%d bloggers like this: