Discret encant de la reordenació sanitària

Reproduïm pel seu interés aquest article de la Carme Pérez. Radiòloga i advocada. Presidenta del comitè d’empresa de l’hospital de Sant Pau

Discret encant de la reordenació sanitària

Crònica Global. Dimarts, 24 de setembre del 2013

L’enfonsament de la sanitat catalana és semblant al del Titànic però, malauradament, és molt més lent. I dic malauradament perquè degut a la mida del vaixell i a la distribució en compartiments estancs en que es troben situats els passatgers i la tripulació, es fa difícil percebre la magnitud del naufragi i els danys irreparable ja produïts que, de forma inevitable i imminent, es veuran incrementats.

110511.recorte.sanitario.anestesia

La gravetat de la situació és parella a la barra i al desvergonyiment dels responsables polítics i al grup d’aplaudidors que prefereixen dir-se “professionals de la gestió”. Tenen raó: són uns autèntics professionals de la destrossa sanitària davant de la que s’inhibeixen, sembla ser que no va amb ells, sinó que fins i tot col·laboren activament intentant evangelitzar els infidels i tebis davant la religió que ells han abraçat amb entusiasme: bon salari i càrrec garantit, sense necessitat de presentar-se a cap concurs de mèrits ni tenir que participar en cap proba de selecció de personal.

Si les dades econòmiques són alarmants, les relacionades amb la distribució i gestió de l’activitat són d’escàndol

Alguns mitjans de comunicació, no tots, fan públiques periòdicament algunes dades econòmiques que donen una idea de la destrossa: reducció de la despesa superior al 20% durant el primer semestre del 2013 i disminució superior al 6% de la despesa als centres de l’ICS. La reducció pressupostària acumulada que han patit els centres concertats és del 8 al 20%. Qualsevol empresari, per poca experiència que tingui, sap perfectament que aquesta disminució és absolutament incompatible amb el manteniment de l’activitat i que posa en risc la viabilitat del negoci.

Però ja varem tenir l’oportunitat de comprovar els coneixements empresarials del senyor Boi Ruiz quan va explicar als mitjans de comunicació que el concurs de creditors proposat per l’Hospital de Sant Pau, que no s’ha presentat mai ni se l’espera, no tenia rés a veure amb una suspensió de pagaments i que, malgrat la imminència del concurs, els crèdits dels creditors estaven totalment garantits (!). Podrien anomenar-lo empresari de l’any. Si això és el que coneix sobre gestió empresarial, és millor no esbrinar el que deu de saber sobre medicina o sanitat.

Si les dades econòmiques són alarmants, les relacionades amb la distribució i gestió de l’activitat són d’escàndol. A l’Hospital Clínic de Barcelona s’ha anunciat el tancament de 74 llits que, junt amb una part de l’activitat de baixa complexitat, passarà a dependre del Hospital Sagrat Cor, centre gestionat per la multinacional IDC Salud (antigament Capio). Aquesta decisió, sembla ser que imposada per la Conselleria de Salut, suposa derivar a un centre privat els 17,5 milions d’euros que havia estat rebent fins ara un centre públic per fer aquesta activitat.

I, a més, la Conselleria pretén que la privatització de l’activitat sanitària es faci sota el “suport professional” dels responsables de l’Hospital Clínic. És a dir: el negoci serà pel centre privat però la responsabilitat mèdica dependrà del centre públic i dels seus professionals. No cal dir que alguns coneguts prohoms (i dones) de la sanitat catalana treballen ara per aquesta coneguda multinacional.

Privatització encoberta? No, de cap manera! Això s’anomena “reorganització territorial de l’ activitat”

La història no és nova. Recentment la Conselleria pretenia desmantellar l’Hospital de Viladecans, el més petit i el hospital més eficient dels centres de l’ICS, i convertir-lo en un centre menor, per poder derivar tota l’activitat sanitària de la zona cap a un centre privat concertat, que gestiona l’empresa en la que presta serveis un altre prohom de la sanitat catalana, càrrec que ha combinat amb la presidència del Patronat de l’Hospital Clínic i el de Sant Pau.

A començaments d’any, i en un secret absolut, els metges de l’Hospital de Sant Pau varen tenir notícies mitjançant informacions rebudes pels seus pacients, que una part de la zona sanitària del Sant Pau havia estat “derivada” a l’Hospital Dos de Maig, respecte al qual una entitat privada amb seu a Terrassa té importants plans de futur.

Privatització encoberta? No, de cap manera! Això s’anomena “reorganització territorial de l’ activitat” però, com passa amb la maçoneria que malgrat no ser secreta és discreta, aquest pla és molt, però molt discret: ningú el coneix íntegrament ni té notícies dels seus suposats beneficis.

La diferència entre un govern democràtic i un dictatorial és que a diferència del què fa el primer, el segon refusa i fuig qualsevol debat sobre les qüestions que afecten als ciutadans i que amaguen interessos econòmics difícils de defensar. Sembla que el Govern autonòmic considera que la sanitat no és un tema amb prou interès i, per tant, no és necessari debatre’l en seu parlamentària, que és on rau la legal i legítima representació de tots els ciutadans de Catalunya.

És una llàstima que aquest govern, que és tan partidari d’escoltar la veu del poble, pateixi una sordesa completa quan el poble planteja el seu dret a decidir sobre el model i el futur de la sanitat catalana. Potser caldria estar menys pendents de les senyeres i preocupar-nos més per les llistes d’espera, de les ja parlarem un altre dia

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Pel dret a la salut

Plataforma ciutadana

Punts de Vista

Blog d'àngelsmcastells, dona, d'esquerres, economista i moltes coses més...

Dempeus per la salut pública

en defensa del Sistema Nacional de Salut amb tot el seu caràcter assolit: públic, universal, de qualitat, integral, solidari i d' equitat garantida.

%d bloggers like this: