Construïm la Sanitat als Països Catalans o la jornada de sanitat de les CUP

El company de la PDS Enric Feliu ens envia aquesta crònica de la celebració de la Jornada

CUPSALUT1

Dissabte matí estava prenent un cafè amb llet en una de les cafeteries al voltant de les Cotxeres de Sants, on anava a celebrar-se la jornada. Mentre repassava la premsa diària, un noi va demanda un tallat per emportar-se. El vaig reconèixer i el vaig felicitar per endavant . Era una de les persones que ens va atendre  quan la PDS va reunir-se amb les CUP al Parlament. Els darrers dies ja havíem vist la seva publicació “Per una sanitat pública, universal i de qualitat” difosa per les xarxes i amb cent mil exemplars així com el llistat de ponents de la jornada, alguns d’ells ja coneguts i referents del mon de la sanitat a Catalunya però altres que per la seva novetat anaven a despertar  l’interès de tots els assistents.

Tot eren cares conegudes. Taules de sindicats com CGT o CATAC, d’Emergències mèdiques, la coordinadora laboral de centres sanitaris, Can Ruti diu Prou, el Grup de Treball de Defensa de la sanitat pública de Tarragona, l’ADSP, els cronicoflautes, Papers per tothom, l’Espai de l’Immigrant o Contrabanda. No hem d’oblidar a Dempeus. Et trobaves amb companys de Montcada, veterans de Tarragona o lluitadors de Terrassa. Però era més que una trobada. Es tractava d’una jornada de formació. Com em va dir mes tard un amic, havia reconegut a joves del seu barri que no tenien cap mena de contacte amb el mon de la sanitat. Nova gent que es podia afegir a les mobilitzacions.

 La jornada s’obrí respecte els models sanitari, en concret, Veneçuela i Cuba. Tant l’exministra Isabel Iturria com la professora Tannia Liz Aguilera Guerra indicaren com punt de sortida la configura de la salut com dret fonamental i essencial  i no com a mercaderia, corresponent aquest últim al model neoliberal que ens pretenen imposar. La multiplicació per gairebé deu vegades del nombre de punts d’atenció medica primària a Veneçuela,amb l’experiència de “Barrio Adentro” o les politiques comunitàries a Cuba suposen un increment de la qualitat de vida molt significativa de la població. Lamentablement no vam poder gaudir de la intervenció de Carles Muntaner i les seves explicacions sobre el model canadenc.

 Sense descans i tot just després d’una  sèrie de intervencions dels assistents, tingué lloc la conferencia sobre els determinants socials de la salut. Tant Montse Pineda com Carme Borrell son veus assídues i veteranes de xerrades. Més joves eren Laia Olé de GREDS de la UPF o Albert Espelt, professor associat a la UAB.  La diferència entre l’esperança de vida en els diferents barris de Barcelona, les desigualtats per raons de sexe., fins i tot dins una mateixa activitat professional com van exemplificar amb el cas dels funcionaris. Els factors socials com determinats de les desigualtats en salut.

CUPSALUT2

 Abans de dinar Sicom i How van presentar “Pagar per viure”, la preestrena del tercer documental de la sèrie “La salut el negoci de la vida”. Realitats d’usuaris i usuàries que no poden accedir a medicaments, que lluiten per a ser atesos en els centres hospitalaris o que denuncien  la ingerència de la sanitat privada en el sector públic. També intervenen membres de la PDS i de moviments vinculats al 15 M. Tanca el documental el “dolent” de la pel·lícula: el representant de l’administració sanitària catalana. La sala plena pel visionat, més de 400 persones, va irrompre en aplaudiments. Un veritable èxit que es reproduïa a la taula de Sicom.

 Cada un dels assistents, apart del programa de la jornada, rebia el llibre “El preu de la Salut. Interessos, classe i model sanitari”, un llibre col·lectiu de la l’editorial Espai Fabrica on participaven molts dels conferenciants  i alguns dels representants electes de la CUP a mes de professors com Joan Benach o activistes com Maria Jose Leche.

 Després del cafè i puntual, la tercera conferencia: Àngels Martínez Castells, que aquestes alçades ja no calia presentar, i els metges  Elena Montserrate, Nines Maestro de CAS Madrid i Xavier Lleonart. Potser  fou la taula rodona mes passional de totes al parlar de les bases del nou model sanitari. Àngels Martínez afirmava  que la societat no es societat sense una sanitat pública i que per tant es una inversió social. Es va afirmar que el sistema s’aguanta pels bons professionals malgrat els recursos limitats. Però va ser la intervenció de Nines Maestro la que va posar de peu als assistents.”Es imposible un sistema sanitario público si no hay una absoluta incompatibilidad con la sanidad privada” y que “la privatización se hace sí o sí con la colaboración del personal médico” per finalitzar amb una crida definitòria del problema: “la reivindicación de un Servicio Nacional de Salud Público de calidad es imposible  si seguimos pagando la deuda pública” que en realitat es privada. Algú podria dir que no estàvem en un midin, però necessitàvem aquest revulsiu després d’hores de jornada.

 Tot seguit i després de quatre notes que s’apuntaren des de la pròpia organització sobre la necessitat d’articular les lluites arreu del territori, la desobediència civil com a eina de lluita i el desenvolupament de la campanya  de la CUP “Si ens roben la sanitat, ens retallen la vida”, que fonamentalment s’ha desenvolupat en el tema de les llistes d’espera, es formaren grups per debatre en assemblea.  La lluita contra l’apartheid sanitari duta a terme per grups d’acompanyament, desenvolupar eines que permetin l’empoderament de la població, la situació dels treballadors sanitaris conscienciats dins dels centres, o l’èxit del tipus de lluita organitzada des de la PAH,  foren algunes  de les qüestions que es van debatre. Un final obert ja que es entre tots i sense exclusions que hem de trobar i perfeccionar les eines per lluitar per una sanitat publica universal i de qualitat i alhora per implicar al màxim de població en la mobilització diària.

 Els organitzadors  ens desallotjaven lentament. Ells encara tenien feina per a recollir i endreçar l’auditori. Però se’ls veia molt contents. Havia estat un gran èxit. Malgrat la duresa de la realitat sanitària tothom havia sortit com a mínim reconfortat, amb la sensació que no estàvem sols en la lluita individual. Demà ja seria diumenge i hi havia feina per a alguns: el Taller Jurídic sobre exclusió sanitària a La Negreta.

Vegeu el vídeo de la Nines Maestro fent clic aquí

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Pel dret a la salut

Plataforma ciutadana

Punts de Vista

Blog d'àngelsmcastells, dona, d'esquerres, economista i moltes coses més...

Dempeus per la salut pública

en defensa del Sistema Nacional de Salut amb tot el seu caràcter assolit: públic, universal, de qualitat, integral, solidari i d' equitat garantida.

%d bloggers like this: