Matí d’estrena de Salut Litoral BCN

Enric Feliu ens explica com va anar la presentació del nou col·lectiu de SALUT LITORAL BCN que pretén aglutinar i coordinar la lluita pels drets de la salut al districte de Sant Martí

 

La presentació en públic d’un col·lectiu nou com és el cas de Salut Litoral BCN no podia tenir millor escenari que el local de l’Associació de Veïns de Diagonal Mar amb una trentena d’assistents al taller de llistes d’espera convocat per aquest dissabte passat al matí.

Però anem a pams. Primer qui són Salut Litoral BCN. Doncs és ben senzill: són gent, igual que la que es mou a Tarragona, a Castellbisbal, el Baix Llobregat, Terrassa, Penedés, Can Ruti, Mataró… O en el cas de Barcelona, la que es mobilitza per la Vall d’Hebron o l’Hospital Clínic. Preocupats pel camí que ha pres la sanitat pública catalana en els darrers anys. Ubicats geogràficament des de la Vila Olímpica fins al barri del Besós, passant per Clot, Sant Martí, Poblenou, Maresme, o la pròpia Diagonal Mar.

Aquest barris de Barcelona tenen com hospital de referència l’Hospital del Mar, defensar la sanitat pública catalana i voluntat democràtica unitària en l’acció popular oberta a tothom… Bé menys a Boi Ruiz, Padrosa, Crespo… tot i que sempre poden caure del cavall i veure la llum com Sant Pau. No perdem l’esperança.

La necessitat d’informació per part del veïnat és tal que el proper dia 29 d’abril a la Biblioteca Manuel Arranz, la Comissió de Sanitat del Poblenou organitza una xerrada debat centrada en el tema d’Urgències a l’Hospital del Mar amb la participació del metge d’urgències Francisco del Baño, Pedro Murillo, administratiu i Manolo Royo Zelador.

 Feta la presentació de l’acte per Josep Vallhonesta, en Pep Martí, vicepresident del Centre d’Analisis de Programes Sanitaris va plantejar la problemàtica de les llistes d’espera com a mecanisme de privatització, i per tant, de perversió del sistema sanitari públic català, per exemple:

Es retalla el pressupost de l’Hospital de Mataró, i per cobrir el dèficit d’atenció sanitària creat, es deriven fora de Mataró i a centres de la sanitat concertada a 240 malalts. Com afirmaria més tard el Teo, company i activista del Grup de Treball de Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona, no és que no hi hagin diners, el que succeeix és que els desvien cap a la sanitat privada: “gangsterisme sanitari”.

Teo també ens va explicar el procés de fragmentació de l’ICS a Lleida, atès que la creació de consorcis opacs permet la precarització laboral dels treballadors i la falta de control públic.

El mateix Pep Martí va presentar a l’Àngels Marro de SAP MUNTANYA i la seva experiència d’acció reivindicativa a l’Hospital de la Vall d’Hebron: les tècniques d’actuació en les sales d’espera, la necessitat d’identificació dels activistas i com informar al ciutadà. L’Àngels ens relatava per altre banda com SAP Muntanya —col·lectiu on s’agrupen associacions de veïns, partits polítics i sindicats— havia establert una comunicació directe amb la Gerència del propi Hospital, ja que el ciutadà usuari vol contribuir a la millora de la sanitat pública i alhora participar en el control democràtic i popular de la gestió dels recursos públics en l’àmbit sanitari. Només l’acció unitària permet assolir l’èxit.

Algunes vegades des de Barcelona algú creu que no hi ha res més enllà del Llobregat i del Besòs, però aquest dissabte, tant el Teo, del grup de Tarragona ja esmentat, com el Jordi, del Grup de Treball de Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa, ens tornaren a la realitat d’un país que es mou arreu. L’èxit a Tarragona al poder solucionar els 51 casos detectats, o l’activitat duta a Terrassa, demostren que la pressió feta pels moviments socials, visualitzant en persones concretes la problemàtica de les llistes d’espera, ha funcionat.

 Quina ha estat la solució de l’administració catalana? Avançar intervencions davant de les queixes o derivar a les clíniques i hospitals concertats. Entre tots hem aconseguit que —amb les accions dels companys de Tarragona, passant per l’extensió de les campanyes “No marxis sense hora”, com és el cas de l’Hospital de Can Ruti, passant per Terrassa, Bellvitge, la Vall d’Hebron, i finalment el ressò del cas de la Isabel de l’Hospital d’El Vendrell gràcies a Sicom— el Conseller Boi Ruiz s’hagués de passejar per tots les mitjans de comunicació durant una setmana i que al propi Parlament s’abordés el tema de les llistes d’espera. Ha estat una tasca de totes i tots.

El Pep Cabayol, de Sicom i la PDS, va presentar el documental “Pagar per viure” dins el projecte global “La Salut: el negoci de la vida”. Dins el documental tres eixos marcats per l’exclusió:

-Les llistes d’espera com a mecanisme i motor de la privatització

-L’apartheid sanitari d’immigrants i nacionals que representa el Real Decreto-ley 16/2012, de 20 de abril

-L’exclusió per la falta de distribució de medicaments i els diferents copagaments.

Les conseqüències són dues:

-D’una banda es finança el sector privat amb els recursos de tothom. I això inclou els beneficis accionarials. Hi ha per tant una apropiació de diners públics per part d’alguns.

 -D’altre banda la “pirateria Sanitaria”, bé estructural com es el cas de l’Hospital d’El Vendrell o bé individual, encara que tolerada i permesa, com és el cas Villarán.

 En el debat es plantejà la necessitat de confluència de tothom, usuaris i treballadors del sector sanitari en la lluita per recuperar el control popular i democràtic de la sanitat pública, i fins i tot altres models sanitaris, com el francès, ben diferent del nostre, o el basat en el National Health Service britànic, conseqüència d’aquell informe Beveridge dels anys 40.

És només l’inici d’un camí per a Salut Litoral BCN. Un camí en el que ja hi som molts però que caldrà aprofundir per ser aquella majoria social que pot impulsar els canvis que exigim: revertir els processos privatitzadors que desballesten l’Estat Social i transformar la societat per a que sigui mes justa i democràtica.