Ens hi va la vida: una magnífica tarda de primavera a Mataró

Per dificultats tècniques us oferim amb uns dies de retard la crònica del dissabte i diumenge reivindicatiu que les companyes i companys de Mataró van realitzar en el primer cap de setmana de Juny. Cal aprendre de com treballen aquestes ciutadanes i ciutadans respecte a la defensa de la sanitat pública. Una organització excel·lent i una capacitat de sumar complicitats que demostra que la lluita per la defensa de la salut pública és ben viva a casa nostra.

Crònica d’Enric Feliu

Arrencada mani 1juny

Banderes i pancartes sobre el mar

com us veig aquesta tarda

Retallades de sang cada dia

Pagar per viure caldrà

Si no ens ho agafem per la mà.

(variacions de Josep Martí del poema Finestra al Mar de JosepLleonard).

La Coordinadora en defensa de la Sanitat Publica a Mataró havia convocat aquest dissabte 31 de maig una manifestació i posterior ocupació de l’Hospital de Mataró durant el cap de setmana. La consigna era clara: “Prou, la sanitat pública és nostra. Ens hi va la vida”.

Una data complicada no només pels actes que a la pròpia ciutat de Mataró s’organitzaven sinó per que aquest dissabte estava farcit d’accions: marxa pels drets socials a la comarca veïna del Vallès Oriental, manifestació a Salou en protesta de Barcelona World o la més important manifestació en defensa de Can Vies a Barcelona.

També es mirava al cel de tant en tant. Però algú allà dalt va decidir que Mataró es mereixia una tarda amb sol perfecte per a una manifestació en defensa de la sanitat pública.

El punt de sortida, a l’entrada del Parc Central, va quedar ràpidament ple de gom a gom gràcies a les columnes dels diferents barris, Rocafonda, Cerdanyola…Tothom amb banderes o domassos amb el símbol de la Coordinadora. Usuaris i treballadors units en una mateixa lluita, sense banderes de partits o sindicats: era el poble en ple el que es manifestava.

20140531_181319

Curiosament varem començar puntuals. És habitual que en aquest tipus d’actes hi hagi sempre un endarreriment producte de la inèrcia, però aquí a Mataró era com si ho haguessin assajat tot el dia abans. Xino xano la manifestació va enfilar la pujada cap a l’Hospital de Mataró.

Des de la organització ens van informar que segons la Policia Local érem 1.500 manifestants. Si un llegeix La Vanguardia et dirà que érem un miler. Sincerament crec que arribàvem als dos mil segur. Però el més important era com es marxava: immigrants d’origen africà barrejats amb veïns de tota la vida, famílies senceres, gent gran, veterana de moltes lluites, i gent jove, conscienciada i activista que fa un pas endavant. El més bonic era que podia ser-hi tothom, sense sentir-se hom fora de lloc.

Sense cap mena d’incident la manifestació es plantà davant la porta principal de l’Hospital de Mataró. Allí ens esperava un cor de iaioflautes de Barcelona amb els seus omnipresents armilles grogues que ens van divertir amb les seves adaptacions de “El tractor amarillo” o “La Marsellesa”. Van finalitzar el concert amb un impressionant Canto a la Libertad de Labordeta seguit pels assistents puny en alt.

Un membre de la Coordinadora va procedir a la lectura del manifest redactat per a la manifestació i ocupació. Mentre a les portes de l’Hospital els veïns s’apuntaven per a dormir a l’Hospital.

El darrer acte va ser la projecció del documental Pagar per viure de Sicom. Presentat pel nostre Pep Marti i per el Carlos Paisa va ser seguir a la sala d’actes de l’Hospital per prop d’un centenar de persones.

Un cop finalitzada la projecció i en la xerrada posterior el representant de Sicom va fer palesa la vulneració al dret a la informació que suposa tenir uns mitjans totalment depenents del poder i la necessitat d’informació lliure i independent.

Però això només era un dia. Diumenge matí era el torn de la realitat de les lluites locals i veïnals a Mataró en defensa de la sanitat. I diumenge a la tarda, es va debatre sobre les accions i la mobilització social a nivell de tot el país, explicant les diferents experiències, en aquest cas SAP Muntanya.

Per la tarda de diumenge el Toni Barbarà de Dempeus va explicar que és i què fa Dempeus en aquesta lluita per la salut. El Pep Martí explica que és la PDS i què fa, posant l’exemple concret del treball de la SAP Muntanya de Barcelona (àrea de l’hospital de la Vall d’Hebron) en la lluita contra les llistes d’espera. Després ampli debat de què fer i com fer-ho per seguir defensant, cada dia amb més gent, usuaris i treballadors de la salut, el nostre sistema sanitari.

20140531_19533620140531_19582120140531_21523420140531_215327

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Pel dret a la salut

Plataforma ciutadana

Punts de Vista

Blog d'àngelsmcastells, dona, d'esquerres, economista i moltes coses més...

Dempeus per la salut pública

en defensa del Sistema Nacional de Salut amb tot el seu caràcter assolit: públic, universal, de qualitat, integral, solidari i d' equitat garantida.

%d bloggers like this: