Balanç de quatre anys de govern del Departament de Salut.
Pep Martí
En sanitat a Catalunya hem anat molt enrere i encara podem anar a pitjor
Hem anat molt enrere
A finals del 2010 es constitueix l’actual govern de CiU que amb el suport parlamentari del grup d’ERC ha governat aquets darrers quatre anys, amb una estratègia molt pensada de fa temps per la patronal de la sanitat, el Sr Mas- Colell, el Sr Boi Ruiz i el Sr Padrosa s’han dedicat a retallar recursos del Sistema Públic de Salut, fent-li perdre qualitat, accessibilitat i equitat, tot com a quartada per anar enfortint la privatització de la salut.
A finals del 2010 tots els sindicats de la sanitat ja van avisar, “han posat al cap de la patronal com a conseller de sanitat”, “han posat al llop a guardar el ramat”
I així ha estat.
Al 2011 comencen les retallades fortes, al CatSalut es retallen els pressupostos en un 10% aquell any, tot dient el Conseller: “feu-se d’una mútua que desgravarem a hisenda”, “Els treballadors de la sanitat han de treballar més (eficiència) per compensar les retallades”, “La salut es una qüestió individual”, “Els metges pensen més en la seva butxaca que en la sanitat pública”. “hem de treure greix del Sistema, no múscul”
Com era de preveure, amb les retallades es disparen les llistes d’espera de tot tipus, els treballadors del sistema veuen disminuir els seus ingressos i son acomiadats eventuals i substituts, es perd qualitat i accessibilitat amb tancaments de plantes d’hospitalització, quiròfans, CAPs, serveis d’urgències i col·lapses dels mateixos, arribant darrerament a constatar els pitjors resultats en salut (amb augment de mortalitat, dolor i pèrdua de qualitat de vida)
Només en els primers sis mesos de retallades del 2011 les llistes d’espera quirúrgiques dels 14 procediments de garantia pugen de 56.600 pacients a 70.000 (augment del 23%) i durant el 11 primers mesos d’aquest any es fan 21.500 intervencions menys (-6,5%) que vol dir 100 intervencions menys cada dia en el sistema públic. La preocupació ciutadana per aquesta política sanitària a Catalunya passa, en les enquestes, al tercer lloc, desprès de l’atur i la situació econòmica. A la primavera del 2012 l’augment de les llistes d’espera ja era del 43%.
Per altre banda, gracies a l’excel·lent feina dels companys de Café amb Llet, el Pais, SICOM i les denuncies de la CUP a Reus, coneixem els casos de corrupció que s’han donat a la sanitat catalana en aquests anys de governs soci- convergents: Bagó, expresident del CSC i conseller de l’empresa SERHS amb contractes irregulars a la sanitat pública del Maresme – La Selva per 4,6 milions d’euros. J. Prats, president de l’ICS, vicepresident de l’empresa USP hospitals i president de Innova de Reus de la que cobrava 280.000 euros l’any. C. Manté que cobrava per treballs inexistents del mateix Prats. Crespo, alcalde de Lloret i cobrant irregularment del consorci sanitari de Maresme la Selva (afer denunciat i després tapat pel tribunal de contes). R. Gutierrez, cobrant de Sant Pau irregularment durant anys. Tots aquests casos de corrupcions, imputats i pendents de judici, s’han donat precisament, no al ICS (de propietat publica sotmès a intervencions i controls parlamentaris), si no als Consorcis i Fundacions amb una manca de transparència i control del diner públic.
Durant aquests anys, per intentar fer front a aquesta situació, han anat apareixent diverses formes de lluita ciutadana, plataformes i entitats, que al carrer, a les xarxes i de vegades a les institucions, s’han indignat, manifestat, ocupat, protestat i fet pressió per parar les retallades i defensar els drets a la salut: 15M, “prou retallades”, “Jo si sanitat universal”, PARS, Dempeus, CAPS, ADSP, SICOM, la PDS, Associacions de veïns d’arreu de Catalunya, sindicats i alguns partits polítics, plataformes i marees territorials de defensa de la sanitat pública, darrerament per la hemo dinàmica a Tarragona i Girona. Pel tractament de la Hepatitis C, i tants d’altres, que han anat confluint i passant de la protesta a la proposta, com les 43 entitats que s’han adherit ja al document “Volem decidir sobre la salut i el sistema sanitari. Programa per un Servei nacional de Salut a Catalunya”.
(http://www.caps.cat/images/stories/JORNADA_DOCUMENT_FINAL_30-1-15.pdf)
En aquests quatre anys de destrucció, el Sistema Sanitari Públic de Catalunya ha perdut 1.500 milions d’euros de pressupost (un 16% respecte al 2010) ha perdut 5.000 llocs de treball, s’han perdut 2.000 llits hospitalaris d’aguts, s’han augmentat les llistes d’espera i darrerament s’ha perdut, per decisió del Boi Ruiz, el dret a reclamar i denunciar legalment les esperes de més de sis mesos de 11 procediments quirúrgics, passant tots a una espera “recomanada” d’un any (anem enrere). A més, només aquest darrer any 2014 s’han derivat des d’hospitals públics a centres concertats 17.000 pacients per operar, dels quals el 50%% han estat derivats a centres amb afany de lucre, que fan negoci amb la nostra salut.
Encara podem anar a pitjor
Per que a aquest govern, ERC l’hi ha donat sis mesos més de marge per continuar la seva política de destrucció de lo públic, ara tenen pressa per que veuen que se’ls hi acaba el temps de fer mal, encara tenen pendents iniciatives
de privatització ja declarada. Front aquestes iniciatives haurem de seguir denunciant i lluitant per que no es duguin a terme. Haurem de fer:
1-Demanar ja la dimissió i les responsabilitats dels danys a la salut del Conseller Boi Ruiz i del director de CatSalut JM- Padrosa.
2-Que ens tornin els 1.500 milions d’euros que ens han pres. Així podrem donar a l’Atenció Primària més i millor capacitat. Tornarem el poder adquisitiu i la estabilitat als treballadors de la sanitat. Tornarem a obrir els recursos tancats a la sanitat pública. I millorarem les llistes d’espera i la qualitat, evitant derivacions de pacients a la privada.
3-Que paguin els corruptes amb penes de presó i que tornin els diners
4-Cal parar els Consorcis de Lleida (volem consulta ciutadana), Tarragona i Girona, la fragmentació de l’ICS, el consorci del Hospital Clínic ressuscitat darrerament i les privatitzacions de serveis. Ni un euro més per fer negoci amb la salut.
5-Diem no al projecte de venda de les nostres dades clíniques (VISC+)
6-No acceptarem cap tipus d’exclusió ni manca d’equitat en sanitat
———————————————————————————————————————–
Som la PLAFHC Bcn i ens estem organitzant per aconseguir JA el millor tractament per A TOTES les persones afectades per Hepatitis C
Què volem dir amb el “millor tractament”?
Aconseguir la dispensació de medicaments d’última generació lliures d’interferó (o sigui amb els menors efectes secundaris possibles), amb el més alt percentatge de curació, a preus raonables per a les arques publiques. I per a totes les persones, sigui quina sigui la fase en què es trobin, establint una prioritat ABSOLUTA I URGENT per F4, F3, pretransplantats i trasplantats.
-L’ hepatitis C és anomenada la malaltia silenciosa, perquè gran part de la població que la pateix, no ho sap, a causa de l’avanç asimptomàtic que te fins a ser detectada.
-També ha estat una malaltia silenciada, per la societat en general i pel propi col·lectiu per evitar l’estigma i el rebuig social que signifiquen les malalties infeccioses. I per a la resignació a la qual ens acollíem per les poques possibilitats de cura que hi havia.
-Però actualment la HC és una malaltia que es pot eradicar i ja no ens resignem a seguir callats ni a patir ni a morir.
–Volem reclamar a totes les administracions competents els següents punts:
-Aplicar amb la màxima celeritat l’accés als nous fàrmacs aprovats recentment en l’àmbit europeu.
-Creació d’un registre d’afectats que reflecteixi fidelment el panorama actual per poder aplicar mesures eficaces i reals.
-Respecte cap als pacients i els seus drets a ser informats del seu estat i de tots els detalls sobre els diferents tractaments i el que signifiquen. A respectar la seva decisions en relació als tractaments més adients.
Reclamem també més visibilitat i recursos a tots els nivells, accessibilitat a diagnosis ràpides i gratuïtes, així com més informació i campanyes de sensibilització per a la població.
L’aplicació del tractament a totes les persones afectades és una mesura de prevenció per evitar nous contagis i, a la llarga, un estalvi de la despesa pública sanitària.
I el més important, evitar més dolor i desesperació a totes les afectades i les seves famílies. No volem esperar a tenir danys irreversibles, com cirrosi o càncer hepàtic, o haver d’arribar a fases de fibrosi altes perquè ens concedeixin un tractament.
La detecció precoç serà la clau de l’èxit de la seva curació i desaparició, com ho és en qualsevol malaltia.
Tot això ens porta a lluitar pel nostre dret a la salut i en defensa del sistema públic sanitari, denunciant l’actual situació problemàtica de retallades i privatitzacions .
Volem condemnar l’opacitat i el ball de xifres de les dades oficials, les mentides interessades dels responsables polítics agreujades pel període pre electoral, així com La confrontació entre el dret de totes a la salut pública i els interessos de la indústria farmacèutica en connivència amb els governs. Això, no només afecta els medicaments de l’hepatitis C, sinó als de totes les malalties, convertint en mercantilisme la salut de totes nosaltres.
Aquest mercat en el que han convertit la gestió de la nostra salut, on priven els beneficis econòmics i la especulació farmacèutica , fa que un pacient crònic sigui més rendible i desitjable econòmicament que una persona sana. De forma que aquets perversa visió de la sanitat comporta un transvasament continu de diners públics cap a les empreses privades.
Davant de tot això pensem que la millor manera d’afrontar aquests problemes és la col·laboració i unió entre el personal sanitari, usuaris i població en general, com aquí i ara estem construint.
Agrair a tots els col·lectius aquí presents la seva lluita i la solidaritat que han mostrat cap a nosaltres:
Totes unides, defensarem el nostre dret a la salut, un dret de tot el poble.
Per una salut, publica, universal i de qualitat.
———————————————————————————————————————-
Marea Blanca o de Salut de Catalunya
Toni Barbarà
Antecedents:
Plegats, disposem d’una ampla experiència d’austericidis en salut, de retallades, de mercantilització, d’agressions frontals contra la sanitat i salut publiques. Però també de lluites en defensa del caràcter públic, del manteniment dels serveis, dels llocs de treball, de la dignitat i qualitat assistencial.
Disposem també d’uns valors de base amb el document: Programa per un Servei Nacional de Salut a Catalunya. Un sistema al que aspirem, de caràcter públic, universal, equitatiu, integral, finançat de forma pública i suficient, democràtic, participatiu i de qualitat
Tenim ja unes marees blanques funcionant i actives a Lleida, a Mataró-Mareme, al Baix Vallès, al Baix Llobregat, a Hospitalet-Bellvitge, Badalona, Sabadell, Terrassa, Girona, Tarragona i altres
Objectius
- Dotar-nos d’una eina comuna I transversal de mobilització. Amb una estructuració territorial i sectorial. Nomenar una comissió de coordinació i manteniment
- Promoure una Convenció o Congrés Constituent Ciutadà on definir la salut i la sanitat a que tenim dret i per la que lluitem. Visualitzar la confluència en una potent Marea Blanca Catalana en un acte públic multitudinari abans de l’estiu.
Destinataris i caràcter d’ Organització
- Extensió –crida a territoris, organitzacions, entitats, col·lectius, persones i sectors. (Marea Oberta i inclusiva)
- Empoderament ciutadà: la ciutadania és la titular del sistema públic (Marea participativa i partícip a amb co-lideratge social)
- Sumant associacions professionals, moviments veïnals, Sindicats de treballadores/es, Plataformes d’afectats per patologies concretes i familiars, organitzacions cíviques en defensa de la salut i la sanitat públiques i entitats polítiques… (Multidisciplinària, multisectorial)
- Necessitat explícita de confluir, juntes i no segmentades, persones en tant que veïnes, ciutadanes, treballadores, professionals, amb discapacitats i necessitats especials o no, gents gran, moviment feminista, pacients exclosos i discriminats, col·lectius de immigrants, … i gent jove a qui volem i necessitem incorporar avui a la lluita col·lectiva per un futur que serà el seu !!! (Transgeneracional)
- Amb independència de credo, ètnia, confessió, partit, o sindicat… subscrivint la defensa del S.N.S. (Ideològica per la salut pública, no partidista)
- Crida explícita a persones i organitzacions que treballes altres marees, lila, roja, groga, verda, taronja… (Policromàtica, marea de marees)
- Sumant reivindicacions, plataformes i organitzacions que tenen a veure amb el “determinants socials de la salut”: Treball, habitatge, medi ambient, educació, alimentació, urbanisme, cultura, (Social i sumadora de reivindicacions i drets)
Propostes
1.Demanar Adhesions al manifest del programa per un Servei nacional de salut a Catalunya
2.Constitució d’una comissió de coordinació i treball que proposi criteris organitzatius de la Marea i accions conjuntes a tot el territori
3.En concret i per abans de les municipals: accions simultànies de CAPs i/o hospitals del territori reivindicant els 6 punts plantejats al punt primer de la reunió. I una nova acció a principis de setembre
————————————————————————————————————————
¿POR QUÉ AÚN NO TE HAS INDIGNADO SOBRE LA EXCLUSIÓN DE LOS ENFERMOS DE SSC?
Clara Valverde, Presidenta Liga SFC
Lxs enfermxs de Síndromes de Sensibilidad Central (SSC) estamos muy contentxs de ser parte de la Marea Blanca Catalunya. Aunque no nos ves, estamos ahí. Llevamos luchando por nuestros derechos y por la defensa de la sanidad pública desde hace 20 años en Catalunya sin casi apoyo. Más tiempo que la mayoría de vosotros. No nos ves por tres razones: 1. porque estamos demasiado enfermas para salir. 2. porque cuando nos ves, no se nos ve enfermas, tenemos “buena cara” y no tenemos deformaciones externas. (“La silla de ruedas va por dentro”, que dice Elena, enferma severa). Y 3: no nos ves porque cuando decimos que estamos enfermas, no se nos cree (y por cada hora que nos ves con “buena cara”, luego estamos una semana muy enfermas, con un gran empeoramiento). Y las luchas que hemos llevado a cabo desde los años 1990, han sido boicoteadas por la prensa (¿quién sabe de la lucha por la Unidad SFC del Clinic en los años 1990 que acabó en victoria?).
Los SSC son varias patologías que se solapan: la mayoría de la gente que tienen una de estas enfermedades tienen una o dos de las otras. Los tres SSC principales son el mal llamado “Síndrome de Fatiga Crónica”, que en realidad se llama Encefalomielitis Miálgica (EM/SFC). Es una enfermedad inmunológica en la que la persona tiene mal las defensas y está siempre con infecciones y otros problemas de salud. Las Sensibilidades Químicas Múltiples (SQM) es una enfermedad medioambiental en la que pequeñas cantidades de productos químicos de la vida cotidiana hacen que la persona se ponga muy enferma. Y de la que más se oye hablar es la Fibromialgia, enfermedad neurológica y bioquímica que también tiene aspectos medio ambientales e inmunológicos.
Nos gustaría que supieras 8 cosas de nosotras y de nuestras enfermedades:
- NO SON “RARAS” NI MINORITARIAS
Una enfermedad “rara” o minoritaria es una que solo afecta a un 0,005% de la población. Los SSC afectan a un mínimo del 3,5% de la población. Somos muchísimos y cada día somos más (por razones medio ambientales y por la mutación de los virus). Algunos estudios dicen que somos hasta el 15% de la población. Si ahora en tu familia no hay nadie con un SSC, en el futuro lo habrá. Somos, según en CatSalut, unos 250.000 enfermos de SSC en Catalunya. Según el CatSalut!
- NO SON ENFERMEDADES NUEVAS
La epidemia del Síndrome de Fatiga Crónica/Encefalomielitis Miálgica se declaró en los EEUU al mismo tiempo que se descubrió el VIH/SIDA. A principios de los años 1980. http://www.ligasfc.org/?p=686 Pero ya habían estudios sobre el EM/SFC en los años 1930 y 1950. La fibromialgia también hace décadas que se descubrió. Estas enfermedades están reconocidas y clasificadas por la Organización Mundial de la Salud. Las Sensibilidades Químicas Múltiples se definieron científicamente en el año 1990 y reconocida por el Gobierno de España el año pasado. No son enfermedades nuevas. Entonces, ¿por qué son desconocidas para la mayoría de la población?, ¿por qué los gobiernos, catalán y español, no se ocupan de estas enfermedades mayoritarias?, ¿por qué no hacen campañas de educación como hacen en Inglaterra o en los EEUU? (Ver spot publicitario de los EEUU https://www.youtube.com/watch?v=SPAhu0ojCRE )
- NO TENEMOS ACCESO A LA SANIDAD PÚBLICA
No hay ningún especialista en Sensibilidades Químicas en la sanidad pública catalana. Hubo uno, brevemente, pero se jubiló. Las enfermas de fibromialgia están, en general, mal diagnosticadas. La mayoría tienen SQM o EM/SFC o problemas de tiroides pero se les da el diagnóstico de “fibromialgia” porque es lo más fácil de decir (sin hacer analíticas) y se les receta el muy potente y peligroso fármaco Lyrica, que está prohibido para la fibromialgia, pero que es muy rentable. Lo fabrica Pfizer que tiene relaciones estrechas con las administraciones http://www.migueljara.com/2009/03/05/la-farmaceutica-pfizer-monta-una-manifestacion-para-vender-su-farmaco-lyrica/
Los enfermos de EM/SFC, con sus severas y peligrosas disfunciones del sistema inmunológico que viven encerradas, las de la vida cama-sofá-cama, nunca han estado atendidas con unos mínimos en Catalunya. Hasta hace un años, algunas enfermas de EM/SFC podían acceder a las unidades SFC de los hospitales de la Vall d’Hebrón y del Clínic. En Vall d’Hebrón eran derivadas a la consulta privada del especialista. Y en el Clinic había una lista de espera (no solo para primeras visitas, para todas) de dos años (desde el 2004, antes la espera era de 3 a 6 meses), con lo cual los enfermos estábamos obligados a ir a BarnaClinic pagando 200 euros. Y aun pagando en BarnaClinic, no se hacen en Catalunya, ni en BarnaClinic ni en la pública, las analíticas ni los tratamientos disponibles para estas enfermedades. Para analíticas y tratamientos como en otras enfermedades, hay que ir a la privada. Si tienes Lupus o Esclerosis Múltiple, te hacen las analíticas y los tratamientos. Si tienes EM/SFC, te deberían hacer las mismas analíticas pero no te las hacen. ¿Por qué? Ya lo dijo un director del CatSalut: porque sois demasiados.
Pero ahora, desde hace un año, los enfermos EM/SFC que no viven en la zona del Clínic (o sea, la mayoría en Catalunya, unos 70.000) ya no pueden ir al Clínic, ya no pueden ver a su especialista. Se les ha dicho que ahora tienen que ir a la “Unidad SFC” de su hospital. Como algunos recordaréis, en el 2008, gracias a los esfuerzos de los enfermos, se hizo una ILP para que se hicieran 16 unidades hospitalarias multidisciplinares para estas enfermedades en 16 hospitales. Se votó en el Parlament como Resolución 203/VIII por unanimidad pero nunca se han llevado a cabo. Con lo cual la mayoría de los enfermos de EM/SFC, no tenemos atención sanitaria en la pública.
Pero tampoco podemos ir a la privada porque no tenemos los 6.000 o 9.000 euros que cuesta al año porque estamos demasiado enfermas para trabajar, porque no nos dan pensiones y las pocas que tienen pensiones, son pensiones míseras.
No solo nos hemos quedado sin acceso a la sanidad pública, si no que los enfermos que estaban en lista de espera para diagnosticarse, no podrán ser diagnosticados y empeorarán sin saber qué les pasa. “No tendrás un médico en tu puta vida”.
- ¿POR QUÉ NO HAS SALIDO TÚ AÚN A LA CALLE A PROTESTAR?
Si alguien te dijera que hay miles de catalanes sin acceso a la sanidad pública, ¿qué harías? Si los enfermos de patologías parecidas a EM/SFC, como son la Esclerósis Múltiple o el Lupus de repente, no tuvieran acceso a la sanidad pública, ¿qué harías?, ¿qué ocurriría? ¿por qué no has salido a la calle a protestar porque hay unos 70.000 catalanes con EM/SFC que ahora no tienen acceso a la sanidad pública? Esta es la pregunta que os hacemos.
Nosotros, los enfermos, desde nuestras camas, nos hemos organizado con el Col.lectiu Ronda para exigir nuestro derecho a la sanidad pública http://sqmyelectrosensibilidad.blogspot.com.es/2014/05/collectiu-ronda-denuncia-la-falta-de.html
Tú, aunque estés sano, también te puedes añadir a la denuncia del Col.lectiu Ronda. Y protestar y escribir al Sindic y llamar a Boi Ruiz y ocupar el Departament de Salut. Y lo que se te ocurra.
- ESTAMOS MUY ENFERMOS
Estas enfermedades no son “un poco de fatiga”, “un poco de dolor” o “un problema porque se huele todo”. Esta es la imagen que el gobierno y su prensa reverencial quieren que te creas. Quieren que te creas que: 1 No son enfermedades graves y 2. Que hay muy poca gente enferma. Y las dos cosas son mentiras. Hay más enfermos de SSC que de cualquier otra enfermedad, según las estadísticas del CatSalut. ¿A que no lo sabías?
Y un tercio de los enfermos están condenados, por ahora, a estar muertos en vida, a vivir como ancianos enfermos, de la cama al sofá a la cama. Álvaro tiene 17 años y lleva desde los 10 años en la cama. Jordi enfermó a los 12 años y ahora tiene 29. Montse lleva 3 décadas sin casi poder salir de su casa. Y así miles y miles de catalanes. Pero no lo sabías. ¿Por qué?
El tercio de los enfermos de SSC que viven condenados a estar encerrados, demasiado enfermos para salir, son como enfermos de cáncer que están haciendo quimioterapia: no tienen defensas. Un día “bueno” para ellos es como el peor día de la peor gripe que hayas tenido. Pero todos los días. Y para siempre. Para siempre si el gobierno sigue sin atendernos. Para siempre si tú no te informas y luchas y apoyas a los enfermos SSC. No es fatiga, es muerte en vida.
- SÍ, HAY PRUEBAS PARA DIAGNOSTICAR
El CatSalut promociona la mentira de que no hay pruebas para diagnosticar estas enfermedades. Lo hacen para intentar que no se diagnostiquen, para hacerlas “desaparecer” por arte de magia, para no tener que invertir en nuestro futuro. Hay analíticas como para otras enfermedades. Si tienes Lupus, te harán las analíticas. Si tienes un SSC, no te las harán. Y punto. No se dan cuenta de que los estudios demuestran que es más caro tener al 3% de la población enferma y sin trabajar que hacer las pruebas y los tratamientos relevantes. No han leído los estudios económicos que se han hecho sobre estas enfermedades.
- ¿Y LA INVESTIGACIÓN?
La única investigación seria que se está haciendo sobre estas enfermedades en el Estado español, la estamos impulsando y pagando los enfermos. Tomamos la iniciativa, hace unos años, de hablar con los investigadores del VIH/SIDA de Can Ruti para convencerles que investigaran nuestras enfermedades, ya que en el EM/SFC y el VIH hay virus implicados y disfunciones del sistema inmunológico similares. Se está investigando pero va despacio porque no tenemos la financiación que necesitamos. Nos alegramos que haya millones para investigar en VIH pero no es justo que nosotros tengamos que mendigar para conseguir 12.000 euros para la próxima etapa de la investigación: https://afectadasporlosrecortessanitarios.wordpress.com/2015/02/22/lxs-enfermxs-de-ssc-pasamos-a-la-autogestion/
- LA MAREA BLANCA CATALUNYA, SE HARÁ CON LOS ENFERMOS SSC O NO SERÁ
Con pocas excepciones, las y los compañeros que luchan por la defensa de la sanidad pública en Catalunya no han mostrado aún indignación por la situación que vivimos los enfermos de SSC. Estamos demasiado enfermos para ocupar el Clínic o para ocupar la Consellería de Salut (lo hicimos una vez pero a nadie se enteró). Estamos demasiado enfermos para salir a manifestarnos. Estamos demasiado enfermos para ir a reuniones. Pero somos una mayoría. O la nueva Marea Blanca Catalana incluye la realidad de los enfermos de SSC o estará excluyendo al grupo de enfermos que, según ha publicado el Col.lectiu Ronda, es el más marginado de todos los enfermos en Catalunya.
Hay numerosas investigaciones a nivel mundial sobre por qué estás enfermedades están marginadas. Las razones son muchas: la mayoría somos mujeres y niños, no son rentables (se necesitan diferentes tratamientos para cada desarreglo y eso no es rentable), están ligadas a los tóxicos del medio ambiente y eso pone en cuestión el desarrollo capitalista, cuestionan profundamente nuestro estilo de vida, ponen en evidencia la mutación de los virus y de nuestros sistemas inmunológicos (que están empeorando) por razones medioambientales, son demasiados enfermos y eso va a costar mucho dinero, y un largo etc.
Pero al mismo tiempo, estas enfermedades son una gran oportunidad para juntar temas como: género, medio ambiente, discapacidad, decrecimiento, la defensa de lo público, la empatía con lo que el gobierno esconde…
Gracias a los que sí nos apoyan y nos ayudan: el Grup de Treball de Defensa de la Sanitat Pública (@15Mbcnsalut), Tancada Clinic, Col.lectiu Ronda, la PARS, SICOM y CATAC.
Cuentas Twitter: @ligasfc @enfermarebelde @asssem_org
(Cuando tuitees sobre este tema, por favor, utiliza el HT #SSC)
¿QUIERES CONOCER A MÁS ENFERMOS DE SSC?
Jordina http://www.ligasfc.org/?p=719
Fabi del Bruc (la carta que dejó al suicidarse) https://www.youtube.com/watch?v=JsiTcFSF3Js
Eva de Barcelona http://nofun-eva.blogspot.com.es/p/sobre-mi.html
Isabel y Nadia https://afectadasporlosrecortessanitarios.wordpress.com/2015/02/02/mas-enfermos-de-ssc-nos-cuentan-su-situacion-de-desatencion-medica/
Geno de Tarragona http://gseydoux.net/elgrafic/2013/lluita/131111_SanitatSSC/index.html
Las amigas de Mataró https://www.youtube.com/watch?v=TfbW7coRMyA
Alfonso, Ana y Clara https://www.youtube.com/watch?v=wCx5Mi8oqAo
Mario de Tarragona http://www.migueljara.com/2014/07/15/reducen-la-pension-a-una-persona-intoxicada-por-ayudar-a-otros-enfermos/
Robert, Josep Lluís, Josep, Jordina, Antonia, Noemí, Clara https://vimeo.com/25048521
Y así hasta 250.000!
Deixa un comentari