Què és la Catalunya Social? Ho som tots
Què ha estat fins ara? Res
Què vol ser? El futur.
Article d’Enric Feliu
Segurament l’Abate Sieyes ens perdonarà pel plagi però aquesta és la realitat. Després d’anys de lluitar contra les retallades dels governs català i espanyol inspirades des de Brussel·les i l’FMI, sindicats i organitzacions ciutadanes proposen a la societat catalana una alternativa programàtica radicalment democràtica i fonamentada en els drets socials que ens restringeixen cada dia.
Així va presentar-se el manifest per la Catalunya Social el passat divendres a la seu de la Confavc. El seu President Jordi Giró va estar acompanyat per representants la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, els secretaris generals de CCOO i UGT de Catalunya, Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya, de l’ensenyament secundari, estudiants universitaris, del Consell Nacional de Joventut, associacions de jubilats i gent gran, i del sector sanitari, en aquest cas la Plataforma pel Dret a la Salut. Dins de la Catalunya Social hi ha la voluntat ferma d’aconseguir aquella majoria social que permeti revertir les politiques neoliberals, i és per naturalesa intrínseca un projecte obert a tothom, que segur que ens acompanyarà en la mobilització.
Si ja es va fixar com a data d’una mobilització massiva el dia 6 d’abril, va ser en Pep Marti qui va anunciar una acció immediata: el dia dijous 27 a 10.30 hores SAP MUNTANYA presentarà al vestíbul de la residència general de l’Hospital de la Vall d’Hebron la campanya de detecció, denúncia i reclamacions de pacients amb problemes de Llistes d’espera, que també arribarà a 18 CAP’s de la zona.
Des de els sindicats assistents es va fer palesa que la reforma laboral ha comportat la precarització de les condicions laborals, incrementant-se alhora el nombre d’aturats. No pot recaure l’esforç per a sortir de la crisis en les classes populars mentre el gran capital i les empreses cerquen beneficis a qualsevol preu.
Cal destacar la oposició frontal dels col·lectius d’ensenyament a la LOMCE, no només per un aspecte identitari, sinó sobre tot per l’abandonament d’un sistema d’ensenyament democràtic optant per un pur i dur dirigisme autoritari des del govern central, obviant valors com la llibertat.
Finalment amb indignació a flor de pell, Artur Cadena, de la Coordinadora de’Associacions de gent gran i jubilats, ens recordava vehementment la darrera carta tramesa per la Ministra Fátima Bañez que els informava de l’increment del 0,25 % de les pensions. Un increment indigne d’un estat del benestar que sembla que s’hagi transformat més aviat en un estat del malestar permanent.
Deixa un comentari